martes, 9 de junio de 2015

Evidències del treball desenvolupat

Evidències del treball desenvolupat

Apunts relacionats amb les diapositives


TEMA 1


Primerament es va tractar els principals conceptes els quals es tractarien a l'assignatura com :
  • Organització
  • Gestió
  • Institució
  • Institució educativa
  • Educació formal , no formal i informal
  • Sector públic, mercantil, 3r sector

El que jo primerament pensava que eren per exemple les organitzacions era ; Grups / col·lectius que s'agrupen per una deteminada acció, finalitat i uns objectius concrets.
Gestió; acció de relacionar conceptes per crear-ne un de nou i poder crear un objectiu planificat.
Institució: (molt semblant al concepte d'organització), lloc/recinte/organització/reunió que tenen com a principal meta fer realitat uns objectius per a una finalitat concreta,- ja que estic fent pedagogia, afegiría:- en l'educació i les seves necessitats. Tot i les meves descpicions el que ens mostra el següent Power Point no està tant lluny de la descipció.



S'ens presenta com Organitzar provoca un millor funcionament en la realitat amb la qual i a través de diferents elements ordenem, disposem, relacionem per aconseguir una finalitat educativa.

La gestió toca àmbits relacionats amb l'administració, l'economia, les reunions, el finançament, el funcionament, el temps...etc. És l'àmbit que executa les tasques. Segons el Power Point gestionar significa.







Pel que fa al concepte d'Institució Educativa, significa : el lloc específic d'educació sistemàtica segons (Gairín,200). És qualsevol organització educativa que tingui les següents característiques:

  • Que tingui una intencionalitat educativa.
  • Organització col·lectiva o grupal.
  • Ubicació en un espai específic
  • Actuació en un temps determinat.
  • Definició dels rols de docent i alumne
  • Predeterminació de continguts sistematitzats.

També va caldre analitzar el concepte d'educació, o institució educativa , ja que és el primer concepte que es treballa en quasi bé totes les assignatures, ja que treballem sempre a partir d'aquesta premisa, totes els assignatures van relacionades amb l'educació en tots els àmbits que toca aquesta.
Com diu en una de les presentacions de l'assignatura en format Power Point visualitzat a classe: L'educació és el principal objectiu

Cal destacar la diferència que s'ens proposa per diferenciar l'educació en tres àmbits:
  • Eduació fomal: Aprenentatge que ofereix normalment un centre d'educació o formació, amb caràcter estructurat -seguint la línia de objectius didàctics, la seva durada i el suport que utilitzaran- que conclueix amb una certificació, és a dir unes notes avaluatives. És intencional per l'alumne
  • Educació no fomal: L'aprenentatge no s'ofereix per un centre d'educació o formació i normalment no condueix a una certificació. Tot i això té un caràcter estructurat- amb objectius didàctica, la seva duració i el suport que utilitzaran-. És intencional per l'alumne.
  • Educació informal: Aprenentatge que s'obté en les activitats de la vida cuotidiana relacionades amb el treball, la familia, i l'oci. No està estructurada-no té objectius didàctics, ni duració ni suport-, normalment no condueix a cap certificació. L'aprenentatge pot ser intencional peró en la majoria dels casos , no ho és.

















Amb aquesta diapositiva podem observar com s'estructura el marc de l'educació, quins elements estàn per sobre d'altres , quins és troben en la base d'aquesta.
La legislació i el marc normatiu és l'àmbit més allunyat de les persones però que alhora és el que estructura tot el sistema.
El context social i econòmic limita i modifica molt les oportunitats del sistema educatiu i de les oportunitats que pot oferir aquest.
El projecte educatiu de ciutat configura la realitat segons el marc local de ciutat en el qual es troben les persones, s'ha de tenir en compte diferents àmbits abans de crear una situació educatiu.
Cal respondre davant del projecte educatiu dirigit i fomentat segons una cultura institucional de valors, és una líniea a seguir.








Amb aquest mapa conceptual es pot resumir molt bé els conceptes que es relacionen amb l'escola com organització educativa, com:

El components bàsics d'una organització, que serien els objectius, els recursos, l'estructura, la teconologia, la cultura, l'entorn, el context.
Com a Canvi Organitzatiu podem veure que hi hauria d'haver un canvi cultural i social, les dimensions que ocuparia aquest canvi, els recursos que es necessitarien, l'orgnaització que faria falta, i les relacions que s'haurien d'establir.
Pel que fa a les Organitzacions més complexes i multidimensionals cal destacar les dimensions , l'estructura, l'entorn, els processos, la cultura, les relacions i la missió i visió dels valors que es volen compartir mitjançant l'organització educativa.












A continuació analitzaré el concepte d'Innovació a través de les classes i de els diapositives observades i comentades a classe.

La innovació toca molts àmbits i es pot dibuixar de moltes maneres, com per exemple; Innovació com a concepte genereal, Innovació com a canvi i millora, Innovació i reforma i Innovació com a transformació real.
Començarem amb la base, que seria analitzar el significat d'Innovació:
Innovació com a concepte general:
  • L’únic que roman invariable en el canvi és el propi canvi” (Heràclit, segle V abans Crist).
  • No es suficiente cambiar estrategias, estructuras y sistema a menos que el pensamiento que produce dichas estrategias, estructuras y sistema cambie también”(Peter Senge, La danza del cambio, 2007).
La innovació és un factor estratègic de les , i per les institucions educatives, les fa abançar cap a un nou model d'aprenentage , sense innovació no hi ha futur. Quedar-se estancat en un paradigma, una maner de fer, mai és profitòs ni lògic, ja que la societat és un món canviant constantment i si l'educació que tracta directament amb la societat no canvia també es queda enrera. 




Aquesta diapositiva ens mostra un mapa conceptual sobre el procès i què és principalment la Innovació, és a dir; un procès d'institucionalització del canvi que té unes característiques com , el compromís ètic, aprendre a compartir projectes, reconèixer les diferències de cada individu, compensar les desigualtats que existeixen entre col·lectius, acceptar les expectatives individuals, saber acceptar les desigualtats, ...etc. És un canvi a la millora que constitueix una transformació real a nivell de societat. 


Hi ha una cosa que no podem negar i és que hi han hagut canvis en el model educatiu tal i com l'entenem avui dia.








Com es transmitia el coneixement i com es transmet ara?

En la Societat tradicional el coneixement es transmetia a base de repetició d'aprenentatges i era la família i la comunitat qui tenia la tasca de portar-ho a terme.
En la Societat Moderna, els coneixements es transmetien a base de l'aprenentatge de la vida personal i professional, i els encarregats de portar-ho a terme era l'escola.
En la Societat Post-Moderna l'aprenentatge és recurrent i és la ciutat l'encarregada de portar-ho a terme.
Cal dir que aquestes concepcions estan molt ben situades però que avui dia encara existeixen models d'aprenentatge i de transmissió de coneixements propis de la Societat Tradicional, de la Societat Moderna i de la Societat Post-Moderna, no tot és igualitari segons passen les èpoques.
Un dels grans problemes/avantatge que tenim avui dia és el fenòmen de la Globalització, que té una difusió molt més àmplia dels coneixements i també molta més diversitat d'aquests, com també un fenòmen que és l'enclaustrament de coneixements i dels alumnes a les escoles, ja que els pares volen que els nens aprenguin més , el que no saben és que no és necessàri estar a l'escola per aprendre més.  










Resumint el que es mostra en aquesta taula, es pot observar que en l'educació de la modernitat , el control era molt més estricta focalitzat en una sola figura d'autoritat i de por, els alumnes havien de cumplir ordres i no havien de tenir opinions distines a la dels mestres, la comunicació nomès s'estructurava de mestra a alumne i no al revès, i el contingut era molt més complicat de administrar i era poc accessible. En canvi en la educació de la post-modernitat tot canvia, el control està descentralitzat, no hi ha una sola figura de poder, en poden existir vàries o simplement no haver-n'hi cap, està tots a la mateixa altura, de mestre i alumne, ja que tothom pot aprendre de tothom, els alumnes poden i han de tenir iniciativa a l'hora de expressar les seves opinions que poden ser diverses a les del mestre, el treball es fa en equip i el coneixement està molt distribuït i és de fàcil accès.


Les institucions educatives poden ser les que es tanquen en si mateixes i s'autoprotegeixen dels recursos de l'entorn i que siguin opaques, rígides en el funcionament intern. O per una altre banda poden ser institucions que estimules i rendibilitzen els recursos interns i que es mobilitzen i aprofiten els recursos de l'entorn.
L'educació ha de donar oportunitats a la diversitat i no augmentar l'exclusió. S'han de reconeixer les diferències ja que aquestes són reals , no podem negar-ho però això nosignifica excloure a certs col·lectius pel fet de ser diferents, s'ha de cercar la convivència igualitària d'aquestes persones, trobar els punts en comú i fer que la convivència sigui propicia per les dos parts.



Segons el marc normatiu de les institucions educatives, les quals:

Han de cumplir les normes.
Han de fer cumplir les normes.
Han d'actuar segons les normes.
Han de crear les normes.

La questió és com es transmeten aquestes normes que són escencials per la seguretat , el progrès, la convivència, la tolerància...etc. Es podria dir , -com es sol fer- amb un NO, la negació i la prohibició és sempre el camí més fàcil per a voler que un altre faci el que volem. Però es tracta d'això l'educació?





O del que es tracta és de empatitzar amb l'altre part, de explicar-li les raons per les quals aquella conducta el perjudicarà, o diferents maneres de fer les coses. Hi ha un camí més viable



Segons les limitacions i oportunitats de les Institucions Educatives el que poden ofereir com a tals són les oportunitats que:

SI garanteixin la transparència
SI eliminin l’arbitrarietat
SI assegurin els drets (individuals, socials, minories)
SI afavoreixin la veu de tothom i el consens
I que sobretot no limitin en qüestions com:

NO com a marc limitador
NO com excusa per afavorir el tancament

El que preval és el model democràtic en el qual:

  • El poder i la presa de decisions sigui compartit i no unilateral.
  • Existeixi un conjunt de valors comuns.
  • Els preocessos de decisió estiguin guiats pel consens.
La normativa és una oportunitat.

Tractarem el concepte de Jerarquía normativa:
Ordenació jeràrquica o esglaonada de les normes jurídiques de forma que les normes de rang inferior no poden contradir ni vulnerar allò que estableixen les normes de rang superior.











Dins el recuadre taronja es troba el marc normatiu de les institucions educatives.
El que permet el marc normatiu és evitar possibles contradiccions entre les diferents normes existents.






Innovació i millora de les Institucions Educatives.




El único modo para que las escuelas puedan sobrevivir en el futuro es llegar a ser organizaciones que aprenden creativamente. El mejor modo por el que los estudiantes podrán aprender a vivir en el futuro es la experiencia de una vida en una organización que aprendre.”Dalin i Rolff (1993)



La millora és el resultat, però també l’excusa per a fomentar el debat i la reflexió que ajudi a les persones i les organitzacions a millorar. (Extret de Gairín, 2007)

Els canvis nomès són eficaços si són assumits de manera individual pel docent i de forma col·lectiva per la institució Educativa. Aquí es forma evident la importància de l'organització educativa.

Per innovar les IIEE, cal; Examinar, analitzar i millorar les pràctiques. Tenir un compromís, capacitat d'aprenentatge i treball en equip i crear estratègies.
Hi han diferents estratègies per a la millora de les IIEE;

  • Desenvolupament Organitzatiu:
Procés d’autorenovació de l’organització amb la participació activa de tots els membres del centre de forma conjunta i en col·laboració

  • Desenvolupament Col·laboratiu.
Procés de col·laboració dels components de l’organització per millorar la IE a partir de les seves necessitats o problemes

  • Revisió basada en l'escola.
Estratègia de revisió dels àmbits prioritaris detectats en un diagnòstic

  • Moviment escoles eficaces.
Enfoca la millora dels resultats educatius des de la perspectiva del centre com organització.

  • Millora de l'escola.
Un enfocament per el canvi educatiu que millora els resultats dels estudiants a més de fortalitzar la capacitat de l'escola per a gestionar el canvi.

  • Eficàcia escolar + millora de l'escola= millora en l'eficàcia de les IIEE.
Convergència de millora i eficàcia per promoure la capacitat de resoldre problemes en la nostra realitat social i educativa sense oblidar incrementar la qualitat d’aprenentatge dels estudiants.

  • Aprenentatge Organitzatiu.
Procés d’innovació que produeix aprenentatges duradors que s’incorporen a les pràctiques de l’organització




Hi han diferents posicions respecte al canvi educatiu, com també resistència a aquest.

No es creu necessàri el canvi.
Diferents justificacions de la neccessitat de canvi.
Desacord sobre els diferents objectius.
Desconfiança en fer possibles els objectius.
Desconfiança en la gestió de les accions.



Com podem fer per innovar?

Implantar models de desenvolupament del canvi, posar accent en les condicions internes, i sobreportar moments i situacions imprevistes.

Ho podem i ho hem de fer a través de l'entorn :saber quines són les necessitats d'aquest, donar una resposta a les necessitats, i tenir un feed-back permanent. A travès de les persones; treballar en equip, tenir autoexigència, compromís, una formació continua, i millora. A partir dels objectius; que han de ser felxibles, compartits, i avançats. El lideratge ha de ser; compartit, visionari i intuitiu i ser partícep d'una democràcia participativa. L'estructura; ha de ser lana (és a dir ser horitzontal, flexible, descentralitzada i que estigui fonamentada en els equips.



Els sistemes de qualitat de les IIEE;
Han de proporcionar resultats de millora. Fer bé les coses i orientar-se cap a la satisfacció del client han de forma part de la cultura institucional.Veure les coses d'una altre manera, preguntar-se com millorar, que es pot fer , les questions importants a resoldre,..etc.
Els motius per a millorar són molt bàsics, la mala pràctica educativa provoca infelicitat professional. Ens agrada sentir-nos orgullosos del que fem, com ho fem i de per què ho fem. El pessimisme laboral condueix a la mort professional. Millorar és una necessitat vital.




A continuació comparteixo el link d'un prezi, amb un mapa conceptual sobre aquests primers conceptes apresos.




















TEMA 2


TEMA 2.

Funció Directiva de les IIEE.

Dirigir una IIEE és Proporcionar idees, recursos, ajudes, fer participar, interaccionar, dirigir, recordar compormisos, tenir empatia, afavorir l'innovació, gestionar eficientment...etc.
Dirigir és la presa de decisions democràtiques participativament.

És necessària una figura directiva ja que tot i que la participació de tots els membre és de suma importància, és vital que aquests s'organitzin, i que aquesta organització es faci d'una manera coherent i activa a travès d'una figura de directiva.










Sense la participació d'un dels membres la funció no es pot realitzar.

La direcció tracta sobretot de:

  • Estructures flexibles i estratègies participatives i gestió de grup.
  • Identificar pautes i sistemes de comunicació.
  • Delimitar responsabilitats.
  • Proporcionar recursos.
  • Coordinar actuacions.
  • Proporcionar ajudes.
  • Dinamitzar equips.
  • Vetllar per tal que els acords es compleixin.
  • Importància de la comunicació.


S'hi es tenen les estructures i els canals formals ben definits s’aconsegueixen els resultats que racionalment s’havien previst.






La direcció d'un mateix

Segons la direcció de IIEE

On resideix el seu poder com a directiu.
Limitacions i millores.
Quin es el seu estil directiu predominant.
Quines son les seves respostes habituals davant determinats fets.
Quin concepte te “a priori” de les persones.

S'ha de fer un control de l'estrès.
S'ha de saber fer responsable dels càrregs que es tenen.
Controlar els problemes familiars i professionals.
Cada moment ens hem d'estar formant.
S'ha de recionalitzar el temps.


Funcions i rols directius de les IIEE.

És innevitable tenir unes certes obligacions a travès d'unes demandes que s'han de complir en un context determinat, amb unes habilitats adquirides al llarg dels anys que s'ha transformat en coneixement.

Ens fem la següent pregunta: Que hauria d ’aconseguir ?

  • Fer efectius els propòsits instructius, formatius, educatius .
  • Desenvolupar recursos personals .
  • Fer que les activitats estiguin en relació a l’entorn.
  • Facilitar el canvi i la innovació.
  • Crear i mantenir una cultura pròpia.

Direcció de si mateix, aquests són els rols que un mateix ha d'assumir per a poder fer la seva tasca correctament:

• Autodirecció
• Autoconeixement
• Reflexió
• Control i gestió
• Control estrès
• Formació permanent

Hi ha d'haver diferents rols que siguin ocupats per persones que tinguin les habilitats adequades per a les seves funcions:

  1. Cap visible.
  2. Líder
  3. Negociador.
  4. Gestor de la informació.
  5. Tècnic d'organització.
  6. Docent/monitor/educador
  7. Avaluador.


Legitimitat / Autoritat /Fonts de poder

Quin poder tenen les persones directives per influir?:

  • PODER DE POSICIÓ: nomenament legal
  • PODER PERSONAL: personalitat
  • PODER D'EXPERTA: competència
  • PODER D'OPORTUNITAT: situació contingència
  • PODER DE RELACIÓ: influència.

Segons quin sigui el nostre càrreg en una IIEE o en qualsevol altre organització , podem adoptar una d'aquestes masures depenen del nostre caràcter, experiencia, qualificació ...etc. Cap és millor o pitjor és de la manera que la gestionis que es convertirà en correcta o incorrecta.

També existeixen diferents rols alhora per exemple de reconèixer o desacraditar diferents accions com:
  • PODER DE CASTIGAR
  • PODER DE PREMIAR.
  • PODER AFECTIU
  • PODER D'INFORMACIÓ


La delagació

Delegar no és nomès descarregar a la direcció de les tasques d’execució directa perquè es pugui dedicar a la planificació i el control, són moltes més coses, com per exemple: valorar les capacitats dels altres, fer gestió participativa, facilitar el coneixement dels objectius i estratègies...etc.


Hi han diverses pors cap a la persona que delega i respecta a la persona delegada.



Direcció democràtica

Una bona direcció democràtica és aquella que fomenta el dret que tenen tots els membres d’un equip a participar dels processos de pressa de decisions de forma conjunta amb els equips directius



En aquesta diapositiva es poden observar els diferents nivells i graus de participació que una persona pot arribar a adoptar.






El més baix és nomès el de informar-se , simplement ser coneixedor de la informació que es presenta davant teu, i el grau més alt és el d'autogestió en el qual ets tu mateix qui et gestiones la informació, no et quedes amb la primera que s'et presenta. 


El lideratge és un procès d'influència sobre aquelles persones components d'un grup / col·lectiu que es deixen guiar a comportar-se d'una determinada manera.

Aquesta diapositiva expressa quines diferències hi han entre dirigir i liderar.



El link per el mapa conceptual sobre el TEMA 2 és el següent:





TEMA 3


CULTURA INSTITUCIONAL

  • No acostuma a ser un procés conscient, deliberat o crític.
  • Penetra en el món de les idees i expectatives d'un col·lectiu.
  • Està sempre canviant.
  • És dinàmica.
  • Proporciona seguratat i identitat en els components
  • Representa el bagatge històric


Els nostres actes i decisions responen sempre als nostres interessos i expectatives, als nostres sistemes de valors i creences? 









 S'han de saber comprendre les reaccions , planificar les accions i llavors influir en la matiexa cultura organitzativa.

La cultura institucional és generador de diversitat i un aglotinador de institució.
L'anàlisi de la cultura organitzativa, ha de tenir un contingut : amb unes pautes de conducte, un llenguatge, uns valors, una història. Ha de tenir força en el seu llenguatge, claredat, homegeneïtat, és a dir coerència en el discurs. I per últim ha de saber orientar.











 La cultura ha de saber identificar els elements que es resistèixen al canvi per a desenvolupar processos realistes i adequats al context per influir en la societat. Ha de saber analitzar i identificar no els conceptes sols , sinò el que signifiquen en un context deteminat i que puguin influir de manera satisfactoria.  



El link per visualitzar el prezi del mapa conceptual del TEMA 3 és el següent:

















No hay comentarios:

Publicar un comentario